El mite de la Dona d'aigua.
En una versió de la llegenda, no massa lluny d'aquest indret l'hereu d'una familia rica del montseny va conèixer una dona d'aigua. De seguida es van enamorar i ella va acceptar de casar-se amb el jove amb una sola condició: que mai li recordés que era una dona d'aigua. El matrimoni fou feliç i pròsper i en nasqueren dos fills, un nen i una nena. Però un dia l'home, en un moment d'ira, va trencar el tabú i va pronunciar les paraules prohibides: "Dona d'aigua havies de ser". Dit això la dona va desaparèixer i el marit no la va veure mai més. Cada alba, però, la dona anava a la casa i tenia cura dels fills sense que el marit pogués veure-la. Els nens asseguraven que la mare els venia a pentinar cada matí.

El mito de la Mujer de agua.
En una versión de la leyenda, no muy lejos de este lugar el heredero de una familia rica del montseny conoció una mujer de agua. Enseguida se enamoraron y ella aceptó casarse con el joven con una sola condición: que nunca le recordara que era una mujer de agua. El matrimonio fue feliz y próspero y nacieron dos hijos, un niño y una niña. Pero un día el hombre, en un momento de ira, rompió el tabú y pronunció las palabras prohibidas: "Mujer de agua tenías que ser". Dicho esto la mujer desapareció y el marido no la vio nunca más. Cada amanecer, sin embargo, la mujer iba a la casa y cuidaba de los hijos sin que el marido pudiera verla. Los niños aseguraban que la madre les venía a peinar cada mañana.

Discover more inspiring photos like this one.

Download the FREE 500px app Open in app