Tomi Rovira

La fotografia no ha estat compresa com a art fins fa pocs anys. Per a mi no ha estat així. Als set anys vaig tenir la meva primera càmera i poc després a casa d'uns tiets vaig descubrir com es revelava un rodet en blanc i negre. Poc a poc vaig anar comprant, canviant o venen diferents models de càmeres fins arribar a tenir la reflex que volia. Objectius, accessoris, laboratori de blanc i negre, cursos de revelat a color, fotografia d'estudi amb models i per suposat llegir molts llibres i revistes (no hi havia internet). I de sobte, van sortir els primers models de càmeres digitals. Els primers anys vaig ser un detractor incombustible d'aquest nou sistema, (jurava i perjurava que els pixels mai disposarien de qualitat suficient per fer la guitza a la fotografia química (mai analògica si us plau). Aquestes idees i conceptes he tingut d'acabar menjant-mels amb patates. Ara son ben clares les avantatges de la fotografia digital, entre elles una molt important, l'aprenentatge es molt mes ràpid, doncs veus els resultats en el mateix moment de fer la foto. Persones, animals, coses, de qualsevol motiu es possible treure una bona imatge, nomes cal fixar-te quan la tens al davant, crear dins el cap quin es el resultat que vols i llavors treure la càmera i fer els ajustaments necessaris per poder reflectir en punts de llum aquella imatge que tens al teu cervell. Aquest art es tant subtil que pots arribar a fotografiar coses tant etéreas com el vent. Animeu-vos i agafeu la càmera, heu de ser força persistents, però de debò que val molt la pena.

  • 5,623 Affection
  • 45,186 Photo Views
  • 360 Followers
  • 2,693 Following
  • Begues, Catalunya, Europa